Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder (mort a Barcelona el 1941), que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art. Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell. L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar i incorporà el seu fill Miquel Gaspar i Paronella (Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989) i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí després de la Guerra Civil. Després de la mort de Miquel, Joan continuà al capdavant de la Sala Gaspar, a la qual s’havia incorporat el 1971 el seu fill Joan Gaspar i Farreras (Barcelona 1941 – 15 d’octubre de 2020), el qual el 1991 abandonà la Sala Gaspar i, amb el nom de Sala Joan Gaspar, fundà una nova galeria a la plaça del Doctor Letamendi de Barcelona on, continuant amb la tradició dels seus antecessors, exposà l’obra d’artistes joves i innovadors amb una marcada orientació internacional (Enrique Brinkmann, Claudi Casanovas, Igor Mitoraj, Étienne Krähenbühl, Jean-Baptiste Huynh, Concha Sampol, Gaston-Louis Roux, Suzanne Roger, etc.). Els anys 2003-15 mantingué una segona seu a Madrid, i el 2020 inaugurà un nou emplaçament al carrer del Consell de Cent, just davant de l’antiga Sala Gaspar.