Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pel·lícules que rodà allí, especialment Mad Max (G.Miller, 1979) i Gallipoli (P.Weir, 1981), li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max, dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pel·lícules de la sèrie Lethal Weapon, dirigides per R.Donner els anys noranta.
Posteriorment diversificà el seu registre: The Year of Living Dangerously (P.Weir, 1983), The River (M.Rydell, 1984), Air America (R.Spottiswoode, 1990), Hamlet (F.Zefirelli, 1990), Ransom (R.Howard, 1996), Conspiracy Theory (R.Donner, 1996), Payback (B.Helgeland, 1999), The Million Dollar Hotel (W.Wenders, 2000), The Patriot (R.Emmerich, 2000), What Women Want (N.Meyers, 2000), We Were Soldiers (R.Wallace, 2002), Signs (M.Night Shyamalan, 2002), The Singing Detective (K.Gordon, 2003), Edge of Darkness (M. Campbell, 2010),The Beaver (J. Foster, 2011) i Get the Gringo (A. Grunberg, 2012).
El 1992 dirigí el film intimista Man Without Face; el 1995, Braveheart, que també interpretà i que obtingué l’Oscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció, i el 2004 provocà una gran polèmica la seva visió de les darreres hores de Jesús a The Passion of Christ. L’any 2006 dirigí Apocalypto, inspirada en el declivi de la civilització maia.