Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico (1989), No mellor pais do mundo (1991) i Toxos e flores (1992), Galicia, Galicia (2001), entre d’altres. La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’antagonismes (rural-urbà, tradició-modernitat, etc.). Cal esmentar les novel·les Un millón de vacas (1989, Premio de la Crítica), Os comedores de patacas (1991), En salvaxe compaña (1994, Premio da Crítica) i O lapis de carpinteiro (1998, Premio de la Crítica 1999), les narracions O último rei dos galegos (1990), ¿Que me queres amor? (1995, premis Torrente Ballester i Nacional de Narrativa), Ella, maldita alma (1999), As Chamadas perdidas (2002), Muller no baño (2003), O heroe (2006), Os libros arden mal (2006) i Cuentos de un invierno (2006), els assaigs Os Grouchos i A cuerpo abierto. És autor també de diversos reculls poètics (Balada nas praias do Oeste, 1985; Mohicania, 1987; Ningún cisne, 1989, i O povo da noite, 1996), Do descoñecido ao descoñecido (2003) i A desaparición da neve (en gallec, castellà, basc i català, 2009).