Institut Català de Finances

ICF (sigla)

Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.

Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984. Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió; funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades. El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2.000 milions de les antigues pessetes (uns 12 milions d’euros), d’aportacions amb càrrec al pressupost de la Generalitat, dels derivats del seu patrimoni, de les emissions de títols de renda fixa, dels dipòsits d’altres institucions públiques o de les aportacions d’altres entitats.

L’octubre del 2010 el govern de la Generalitat aprovà un decret llei pel qual autoritzà l’ICF a convertir-se en entitat de crèdit, d’acord amb els requeriments dels reguladors estatals i europeus, constituint una societat anònima i segregant-ne l’activitat financera. Aquests canvis foren actualitzats i reforçats l'agost del 2015, quan a través d'un decret llei hom adaptà el marc legislatiu de l'ICF a la normativa europea d’entitats financeres per tal de convertir-lo en un banc públic, tot reforçant-ne la independència als òrgans de direcció.