Format a l’Acadèmia Militar de Saragossa (1962-63), el 1968 esdevingué un dels principals executors del règim de terror instaurat pel seu oncle Macías Nguema, primer president de la nova república independent de Guinea Equatorial, mitjançant el càrrec de cap de l’exèrcit. El 1979 enderrocà en un cop d’estat Macías, a qui féu executar. Autoproclamat president, establí un Consell Militar Superior, igualment corrupte i repressiu. El 1986 assumí el Ministeri de Defensa i el 1987 formà el Partido Democrático de Guinea Ecuatorial (PDGE). El 1992 aprovà la legalització dels partits polítics i formà un govern de transició amb membres del PDGE. En les successives eleccions legislatives multipartidistes (1993, 1996) i presidencials (2000), Obiang i el PDGE foren confirmats en el poder amb uns resultats aclaparadors, bé que l’oposició acusà repetidament el govern de frau en les consultes.
Enriquit desproporcionadament, juntament amb la seva família, amb els beneficis de l’explotació petroliera del país iniciada el 1995, s’ha mantingut a la cúpula d’un dels règims més corruptes i repressius del continent africà, i ha estat confirmat en les successives eleccions presidencials, invariablement qualificades de fraudulentes. El 2004 sufocà un cop d’estat. Des del 2009, la justícia de França l’ha sotmès a investigacions per presumptes adquisicions irregulars de cases i automòbils de luxe en aquest país. El 2012 nomenà vicepresident el seu fill Teodoro Nguema Obiang (1965), conegut per Teodorín, que també és objecte d’investigacions i processos judicials per presumpta adquisició de béns de luxe amb fons desviats de la hisenda pública i blanqueig a França, Suïssa i els Estats Units.