Té l’origen en el Mapai (abreviació a partir del nom en hebreu del Partit dels Treballadors de la Terra d’Israel), creat el 1930, el qual, des del 1948, ocupà el govern ininterrompudament fins a esdevenir Partit Laborista després de reabsorbir dues escissions, la Unitat dels Treballadors Laboristes de Sió (1944) i el Rafi (1965), i posteriorment fins el 1977.
Han estat primers ministres laboristes David Ben Gurion (1948-53 i 1955-63), Levi Eshkol (1963-69), Golda Meir (1969-74), Yitzhak Rabin (1974-77 i 1992-95) i Ehud Barak (1999-2001). El lideratge del partit fins el 2001 ha estat ocupat per aquests polítics, i també per Shimon Peres (1977-92). Des d’aquest any l’han presidit Benjamin Ben-Eliezer (2001-02), Amram Mitzna (2002-03), Shimon Peres (2003-05), Amir Peretz (2005-07), Ehud Barak (2007-11), Shelly Yachimovich (2011-13) i Yitzhak Herzog (2013-17), el qual fou rellevat per Avi Gabbai, i aquest, novament per Amir Peretz l’any 2019. Han tingut ministeris o càrrecs institucionals Abba Eban, Moshé Dayan i Šaim Herzog.
Els anys 1968-84 constituí, amb els col·lectivistes del Mapam (escissió del 1948), la coalició electoral Ma’arach, i formà coalició de govern amb el Likud en 1984-90 i amb altres partits menors en 1992-95 i 1999-2001. El 2001 formà part del govern del Likud, malgrat que aquest era contrari als acords de pau d’Oslo del 1993, que sobretot havia impulsat el Partit Laborista, i a causa dels quals fou assassinat Yitzhak Rabin el 1995.
En les eleccions del gener del 2003 aconseguí 21 diputats (sobre 120) i passà a l’oposició. Arran de la crisi del govern israelià de coalició provocada per la retirada unilateral de Gaza, des del desembre del 2004 els laboristes entraren de nou al govern del Likud encapçalat per Ariel Sharon i amb Shimon Peres com a vice-primer ministre. El novembre del 2005 Peres fou derrotat pel sindicalista Amir Peretz com a líder del partit, el qual anuncià la sortida laborista de la coalició de govern. Aquest anunci precipità la convocatòria d’eleccions generals anticipades per al març del 2006, en les quals els laboristes foren novament derrotats (19 escons), aquest cop per Kadima, una escissió del Likud, al qual ingressaren membres destacats del Partit Laborista, entre els quals hi havia Shimon Peres.
El juny del 2007, Ehud Barak fou elegit líder del Partit Laborista en substitució de Peretz, i entrà al govern de coalició de Kadima, en el qual Barak fou nomenat ministre de Defensa. En les eleccions anticipades del febrer del 2009, el Partit Laborista patí una important derrota, en quedar en quarta posició amb només 13 escons. Tot i això, com a resultat dels pactes postelectorals, els laboristes passaren a formar part de la coalició de govern presidida pel conservador Benjamin Netanyahu, en la qual Barak conservà la cartera de Defensa.
Paral·lelament a l’enquistament del conflicte amb els palestins, el Partit Laborista es veié superat per la creixent acceptació de la política de duresa preconitzada pel líder del Likud Netanyahu i esdevingué progressivament marginal: el gener del 2011 Barak encapçalà una escissió del laborisme tot i continuar dins del govern del Likud. En les eleccions anticipades del gener del 2013 el Partit Laborista aconseguí 15 diputats i passà a l’oposició, on romangué després de les eleccions també anticipades del març del 2015 en què, com a membre principal de la coalició Unió Sionista obtingué 18 diputats (segona força al Parlament). Aquest lleu repunt, tanmateix, s’esfondrà en les eleccions anticipades de l’abril i el setembre del 2019, en les quals caigué a 6 i 5 diputats, respectivament.