Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York. Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional. El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina. Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford (1974-77), durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli. Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan, el qual el situà al capdavant de la política monetària del país. Accedí al càrrec mesos abans del crac borsari del 1987, conegut com el dijous negre. Fou nomenat president del consell de la Reserva Federal (1988). Fou considerat un dels alts funcionaris amb més poder, no solament als EUA, sinó al món sencer, per la seva capacitat d’alentir o accelerar el creixement de l’economia a través de la política monetària. Fou reelegit per al càrrec pel president republicà George H.Bush, pel demòcrata Bill Clinton i pel republicà George W.Bush. Fou un dels impulsors de l’expansió econòmica als EUA durant els anys noranta, però també un dels primers a advertir de l’exuberància irracional dels mercats abans de l’esclat de la bombolla tecnològica la primavera del 2000, després de la qual portà amb mà dura la política monetària, amb intenses baixades de tipus d’interès, que incrementà després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Es retirà de la presidència de la Reserva Federal al gener del 2006, càrrec en el qual fou substituït per Ben Bernanke.