i Isabelle Huppert | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Isabelle Huppert

Cinematografia
Isabelle Huppert (2009)
© Nicolas Genin
cinematografia cin
Actriu cinematogràfica francesa.
Ville d'Avray, Illa de França, 16 de març de 1954

Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière (1976), de C. Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière (1977) de C. Chabrol. També ha interpretat Les soeurs Brönte (1978), d’A. Techiné, Loulou (1979), de M. Pialat i Sauve qui peut (la vie) (1980), de J.L. Godard. Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias (1980), Coup de torchon (1981), Passion (1981), La truite (1982), La storia di Piera (1982), Les possedés (1987), Un affaire de femmes (1988) —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme (1989), Malina (1990), Madame Bovary (1991), Après l’amour (1992), L’inondation (1993), Amateur (1994), La séparation (1994), Les affinités électives (1997), Les Palmes de M.Schutz (1997), La vie moderne (1999), Saint-Cyr (2000), Les destinées sentimentales (2000), Clara (2000), i Fils de deuxs mères ou Comédie de l’innocence (2000). A més, ha treballat per a C. Chabrol —La cérémonie (1995), Rien ne va plus (1997) i Merci pour le chocolat (2000)— i B. Jacquot —L’École de la chair (1998), Pas de scandale (1999) i La Fausse suivante (2000). Darrerament ha interpretat, entre d’altres, La pianiste (2001), de M. Haneke; 8 femmes (2002), de F. Ozon; Le temps du loup (2003), de M. Haneke, Les soeurs fachées (2004), d’A. Leclère, I Heart Huckabees (2004), de D.O. Russell, L’ivresse du pouvoir (2006), de C. Chabrol, Villa Amalia (2009), de B. Jacquot, White Material (2009), de C. Denis, i Mon pine cauchemar (2011), d’A. Fontaine.

Col·laboració: 
ERiM
Llegir més...