Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional (PAN), pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991. Nomenat secretari general del partit (1993), fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán. President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox. Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del PAN. Després de guanyar les eleccions presidencials mexicanes del juliol del 2006 per un estret marge respecte al seu rival Andrés Manuel López Obrador, del Partido de la Revolución Democrática (PRD), hagué d’afrontar la negativa d’aquest a acceptar els resultats i les acusacions de frau, malgrat que la comunitat internacional el reconegué com a vencedor legítim, i no fou fins al mes de desembre que pogué accedir al càrrec. Inicià aleshores un mandat centrat en la lluita contra el narcotràfic, el crim i la corrupció, el creixement dels quals, però, no pogué evitar. L’octubre del 2008 anuncià un controvertit projecte de participació privada en el monopoli petrolier estatal Pemex. Des del 1997 és membre del Grup de Líders Mundials del Futur del Fòrum Mundial i, des del 1998, vicepresident de la Internacional Demòcrata Cristiana (IDC). Fou succeït en el càrrec per Enrique Peña Nieto, candidat del PRI, guanyador de les eleccions del juliol del 2012.
Felipe Calderón Hinojosa
© Presidencia de la República de México
Polític mexicà.