i Luigi Luca Cavalli-Sforza | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Luigi Luca Cavalli-Sforza

biologia biol
Genetista italià.
Gènova, 25 de gener de 1922 — Belluno, Vèneto, 31 d’agost de 2018

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia (1944), inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà (1945-48), d’on fou director de recerca (1950-57) després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge (1948-50). Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma (1951-61), on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia (1962-71). El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford (Califòrnia EUA), com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88. Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit des del 2008, el 1992 fou nomenat expert en genètica de poblacions humanes de l’Institut de Genètica Molecular del Consell Nacional de la Recerca d'Itàlia i el 2006 professor de genètica a la Universitat Vita-Salute San Raffaele de Milà.

Inicialment dedicat a la genètica bacteriana (estudis sobre la resistència a radiacions i antibiòtics en el bacil Escherichia coli) i a la sexualitat en els bacteris, des del 1954 es dedicà a la genètica humana, camp en el qual feu aportacions cabdals en temes com la deriva genètica, la genètica de poblacions, la reconstrucció de l’arbre genealògic de l’espècie humana, les malalties de transmissió hereditària i, especialment, en els estudis multidisciplinaris que, combinant genètica i demografia, antropologia, lingüística i arqueologia expliquen l’evolució humana com el resultat de la interacció de l’herència i la cultura. Impulsà iniciatives de recerca en aquest camp, com ara el Projecte de la Diversitat del Genoma Humà (HUGO, 1991).

És autor de nombrosos estudis especialitzats i de divulgació sobre l’evolució humana, aquests d’una considerable repercussió: Genetics, Evolution and Man (1976), Cultural Transmission and Evolution: A Quantitative Approach (1981), The Neolitic Transition (1984), African Pygmies (1986), The History and Geography of Human Genes (1994), Chi siamo. La storia della diversità umana (1993), La scienza della felicità (1997), Genes, Peoples and Languages (1998), Consanguinity, Inbreeding, and Genetic Drift in Italy (2004), Perché la scienza (2005) i L’evoluzione della cultura (2005).

Membre de la Royal Society i la National Academy of Sciences dels EUA, fou president de la Biometric Society (1967-68) i el 1989 de l’American Society of Human Genetics. Rebé nombrosos guardons, entre d’altres el cinquè premi internacional de genètica humana San Remo (1986), el premi Allen en genètica humana (1987), el V Premi Internacional Catalunya (1993), el premi Balzan sobre la ciència dels orígens de l’home (1999) i el premi Kistler (2002).

Data de revisió: 
2018-09-10
Llegir més...