Estudia al Magdalen College d’Oxford, on es graduà en filosofia, economia i política, i amplià estudis a l’escola de negocis Institut Européen d’Administration des Affaires (INSEAD) de París. Posteriorment treballà a l’empresa privada (Shell UK i la consultora d’empreses McKinsey).
Membre del Partit Conservador des de l’adolescència, durant els anys d’universitari fou elegit president de la Unió d’Estudiants d’Oxford i de l’Associació Conservadora universitària.
L’any 1989 fou elegit diputat per Yorkshire. Dins del govern conservador de John Major, l’any següent fou nomenat secretari privat del ministre d’hisenda Norman Lamont fins el 1993, i successivament subsecretari d’estat adjunt de seguretat (1993-94), ministre de la seguretat social (1994-95) i secretari d’estat per a Gal·les (1995-97).
Després de la derrota dels conservadors el 1997, en fou elegit líder en substitució de John Major fins el 2001, que al seu torn fou succeït per Ian Duncan Smith. Del 2005 al 2010 fou secretari d’estat del gabinet a l’ombra (a l’oposició) conservador.
Després de la victòria del Partit Conservador en les eleccions del maig del 2010, David Cameron el designà secretari d’estat per als afers estrangers i del Commonwealth. En la remodelació duta a terme pel primer ministre britànic, al juliol del 2014, dimití el càrrec i passà a ser portaveu a la Cambra dels Comuns.
És autor de les biografies dels polítics William Pitt el Jove (2004), obra que guanyà el premi Llibre d’Història de l’Any, i de William Wilberforce (2007).