i Pere Anguera i Nolla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Anguera i Nolla

Pere Anguera i Nolla
© Família Anguera
història hist i historiografia historiog
Historiador.
Reus, Baix Camp, 18 de novembre de 1953 — Reus, Baix Camp, 4 de gener de 2010

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992. Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme. És autor de les obres: La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 (1985), Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 (1983), A bodes em convides. Estudis d’història social (1987), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), La premsa a la província de Tarragona (1996), El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997), Del Reus contemporani: fragments d’història (1998), El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999), Societat, sociabilitat i ideologia a l’àrea reusenca (1999), Literatura, pàtria i societat. Els intel.lectuals i la nació (1999), les biografies El General Prim: biografia d’un conspirador (2003) i Antoni Fabra Ribas (2005); Cataluña en la España contemporánea (2006), El sexenni democràtic i el desvetllament del catalanisme (2007) i L’Onze de Setembre. Història de la Diada (1886-1938) (2008, premi Crítica Serra d’Or de recerca 2010 a títol pòstum). L’any 2010 s’editaren pòstumament els seus estudis dedicats als símbols nacionals de Catalunya: Sant Jordi, patró de Catalunya , Les quatre barres , Els segadors i La nacionalització de la sardana . Fou director del volum 7è de l’obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans , titulat La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996) i col·laborà en diverses obres col·lectives, com ara El catalanisme conservador (1996), El catalanisme d’esquerres (1997) i La España de los nacionalismos y las autonomías (2001). Fou també, des del 1997 membre del consell assessor de la revista L’Avenç , el suplement del qual Plecs d’Història Local dirigí en 1997-2000, i coordinador del III Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya (dedicat al Funcionament de les finances locals al llarg de la història ) celebrat el 1995. Els anys 2001 a 2007 presidí el Centre de Lectura de Reus.

Col·laboració: 
MMarC
Llegir més...