Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona. Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas. Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa (1994), dues Lligues ACB (1991, 1992), dues Copes Korac (1981, 1990), una Copa del Rei (1997), set Lligues Catalanes (1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994) i tres Copes Príncep d’Astúries (1987, 1989, 1991). Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts (vuitè amb 31 minuts per partit), punts (segon amb 17,77 per partit) i recuperacions (desè amb 1,55 per partit). La Penya retirà la seva samarreta en un homenatge el 22 de desembre de 1998.
Després de ser el màxim anotador en l’Europeu júnior (1982), amb la selecció espanyola absoluta jugà 158 partits i guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa (1991). Té el rècord d’anotació en un partit amb la selecció, 48 punts contra Veneçuela en el Campionat del Món (1990). Disputà els Jocs Olímpics de Seül (1988) i Barcelona (1992), tres Campionats del Món (1986, 1990, 1994) i quatre d’Europa (1985, 1987, 1991, 1993). També formà part de la selecció europea.
El 1998 entrà a la directiva del Joventut com a vicepresident i des de l’any 1999 n’ocupà la presidència fins el 25 d’abril de 2017. Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes (1998).