i Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

Política
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
ciències polítiques polít
Polític castellà.
Cartagena, 23 de maig de 1952

Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca (1974) i membre del cos jurídic de l’armada (1974-79), abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat. Integrant del consell executiu d'Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu. Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996. Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons. A l’abril del 2000 José María Aznar el nomenà ministre de defensa, càrrec des del qual tingué un paper destacat en episodis com l’incident amb el Marroc per l’ocupació de l’illot del Perejil i, posteriorment, en la participació espanyola en la guerra de l’Iraq. Abandonà el càrrec arran de la derrota electoral del PP en les eleccions generals del 2004, però es mantingué com a president del comitè de drets i garanties del PP. Al març del 2012 fou nomenat ambaixador espanyol a la Gran Bretanya. Al desembre del 2016 el Consell d’Estat dictaminà la seva responsabilitat com a titular del Ministeri de Defensa en l'accident d'avió IAK 42 a Turquia, en el qual moriren 62 militars espanyols al maig del 2003. Després del dictamen, al gener del 2017, poc abans que finalitzés el termini del càrrec, Trillo dimití com a ambaixador.

Col·laboració: 
JRis
Data de revisió: 
2017-01-13
Llegir més...