Nascut al si d’una família humil, es llicencià en llengua i literatura angleses a la Universitat de Travancore. Exercí de periodista en The Hindu (1944-45) i en Times of India (1945). Posteriorment realitzà estudis de postgrau en economia i ciència política a la London School of Economics (1945-48). Des de Londres, treballà com a corresponsal per al Social Welfare. Al seu retorn a l’Índia, ingressà al cos diplomàtic. Durant la seva llarga carrera diplomàtica (1949-83), fou ambaixador en diversos països, però la seva tasca fou especialment rellevant a la Xina (1976-78), on contribuí a una millora substancial de les relacions entre els dos estats. També fou ambaixador als EUA (1980-83). L’any 1979 fou nomenat vicerector de la Universitat Jawāharlāl Nehru. Intel·lectual i acadèmic de renom mundial, escriví, sol o en col·laboració, obres sobre política índia i relacions internacionals, entre les quals destaquen India and America - Essays in Understanding (1984) i Non-Alignment in Contemporary International Relations (1981). Del 1985 al 1992 fou membre del parlament indi. Durant aquests anys, fou ministre de planificació (1984-85), d’afers estrangers (1985-86), d’energia atòmica, espai, electrònica i desenvolupament dels oceans (1986-87) i de ciència i tecnologia (1986-89). L’any 1992 fou elegit vicepresident del país, càrrec que ocupà fins el 1997. Al juliol d’aquell mateix any, i fins el 2002 es convertí en el desè president de l’Índia i en el primer pertanyent a la casta dels intocables que ocupava el càrrec. Fou substituït en el càrrec per Abdul Kalam.