i Hans Blumenberg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hans Blumenberg

filosofia filos
Filòsof alemany.
Lübeck, 1920 — Alternberg, 29 de març de 1996

Doctor en filosofia per la Universitat de Kiel. Professor a Hamburg, Giessen, Bochum i Münster. En la seva obra hom pot distingir tres períodes. El primer se centra en l’estudi de les metàfores, tant del seu significat com de la seva funció, de com aquestes ens forneixen perspectives de sentit i maneres de veure el món i l’home. L’obra més significativa d’aquest primer període és Paradigmen zu einer Metaphorologie (‘Paradigmes envers una metaforologia’, 1960). El segon període se centra en l’examen de la idea de modernitat, que Blumenberg du a terme a Die legitimität der Neuzeit (‘La legitimitat de la modernitat’, 1966). El tema de la darrera etapa del seu pensament és allò que hom ha anomenat l’absolutisme de la realitat: la prepotència inhumana d’una realitat mancada de tot fonament racional. Sobre aquesta qüestió giren Arbeit am Mythos (‘Treball sobre el mite’, 1979), Die lesbarkeit der Welt (‘La llegibilitat del món’, 1981) i Lebenszeit und Weltzeit (‘Temps vital i temps còsmic’, 1986), obres que malden per cercar una distància preservadora enfront de la manca de sentit imposada per la realitat.

Col·laboració: 
JRaA
Llegir més...