Vo Van Kiet

(Vinh Long, 23 de novembre de 1922 — Singapur, 11 de juny de 2008)

Polític i militar vietnamita, de nom de naixement Phan Van Hoa.

Provinent d’una família pagesa, canvià de nom el 1939, quan ingressà al Partit Comunista, en la jerarquia del qual ascendí. El 1941 s’uní al Viet-minh i combaté els francesos a la primera guerra d’Indoxina (1946-54). Arran de la partició del país (1954), romangué a la República del Vietnam i el 1958 esdevingué a Saigon (actualment Ho Chi Minh) el principal dirigent del Partit Comunista, del qual fou elegit membre del comitè central el 1972. Posteriorment, el 1960 s’integrà al Front Nacional d’Alliberament (Vietcong), del qual fou oficial i lluità contra els nord-americans a partir del 1964. Després de la derrota nord-americana i la reunificació (1975), fou la primera autoritat del partit a la ciutat d’Ho Chi Minh fins el 1982, any que ascendí a vice-primer ministre i president de la comissió de planificació. A la mort de Pham Hung, el substituí com a primer ministre en funcions, i el 1991 fou nomenat primer ministre. Des d’aquest càrrec, posà en pràctica una sèrie de mesures consistents a disminuir gradualment el control estatal sobre el sector privat, que al llarg de la dècada aconseguiren reactivar l’economia a un ritme proper al 9% anual. Al mateix temps, inicià una intensa activitat diplomàtica d’obertura a l’exterior que culminà el 1995 amb el restabliment oficial de les relacions amb els Estats Units. Enfrontat per les seves crítiques als sectors més esquerrans del Partit Comunista, dimití el càrrec el 1997, bé que conservà fins el 2001 el càrrec de conseller del comitè central.