Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona (1970) i diplomat en direcció d’empreses per l’IESE (1978), dirigí l’oficina de Barcelona de l’empresa auditora Arthur Andersen. El 1988 s’incorporà a la Caixa de Pensions, i el 1991 en fou nomenat director general adjunt. President de Port Aventura (1994-97) quan es rellançà el parc gràcies a l’associació amb l’empresa nord-americana Universal Studios, al gener del 1999 assumí la vicepresidència de la Caixa i la direcció general del Grup la Caixa, que l’any següent creà la societat Caixaholding per a gestionar les activitats industrials en què participava. El 1997 rellevà Pere Duran i Farell com a president de Gas Natural, i fou un dels impulsors de l’OPA sobre Iberdrola, operació frustrada l’any 2003 pels organismes supervisors. El fracàs de l’operació fou un dels desencadenants de l’enfrontament entre el principal accionista de Repsol YPF i el president d’aquesta empresa, Alfonso Cortina, i la substitució de Cortina per Brufau com a president de la petroliera el 2004, carrec que comportà la seva excedència a la direcció de La Caixa i, finalment, a desvincular-se de l’entitat el 2007. Aquest nomenament, d’altra banda, comportà que Brufau cedís la presidència de Gas Natural. Des del 2002 fins al 2005 presidí el Cercle d’Economia.