i Josep Lluís Carod-Rovira | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Lluís Carod-Rovira

Política
Josep Lluís Carod-Rovira
© Generalitat de Catalunya
ciències polítiques polít
Polític.
Cambrils, Baix Camp, 17 de maig de 1952

Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984) i Marcel·lí Domingo (1884-1939). De l’escola a la República (1989), ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona (1976-82), tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat (1981-88) i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu (1986-95).

Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (1970-77) i per Nacionalistes d’Esquerra (1980-86), ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988 fins el 2010 i portaveu del grup parlamentari fins el 1996, any que, després de l’escissió protagonitzada per A.Colom, fou elegit secretari general.

Des d’aquest càrrec impulsà una renovació del discurs del partit, afegint al nacionalisme una dimensió més social, que li donà uns bons resultats en les eleccions al parlament català el 1999 i, encara més, en les del novembre de 2003, que ERC se situà com a força política decisiva per a la formació de govern. El mes següent, esdevingué conseller en cap del govern tripartit ERC-Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)-Iniciativa per Catalunya-Verds, però al gener de 2004 hagué de dimitir de l’executiu com a conseqüència política d’una entrevista mantinguda poc abans amb membres d'ETA amb la intenció de negociar alguna mena d’acord de pau.

Es presentà com a cap de llista a les eleccions generals del març, que plantejà com un plebiscit a la seva actuació, i ERC obtingué 8 escons, bé que renuncià a l’acta i es mantingué com a diputat al Parlament català. Al congrés d’ERC del juliol del mateix any fou nomenat president del partit.. Després de les eleccions al parlament català del novembre de 2006, tornà a formar part d’un segon govern de coalició PSC-ERC-ICV, aquest cop presidit per Josep Montilla i Aguilera, en qualitat de Vicepresident (fins el desembre de 2008 Conseller de la vicepresidència).

En el congrés d’Esquerra Republicana celebrat al juny de 2008 renuncià a optar novament a la presidència del partit, que passà a Joan Puigcercós, i a l’abril del 2009 renuncià explícitament a la candidatura a la presidència de la Generalitat a favor d’aquest. Al juny del 2011 es donà de baixa d’ERC adduïnt discrepàncies amb la direcció. Ha publicat els assaigs polítics  Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998), El futur a les mans (2003) i 2014 Que parli el poble català (2008). L’any 2013 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novel·la La passió italiana, guardó que obtingué ex-aequo amb Tomàs Llopis, i el 2016 publicà El protestantisme als Països Catalans, obra de divulgació històrica.

Col·laboració: 
JRis
Data de revisió: 
2016-10-03
Llegir més...