A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català. Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT) i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona. Paral·lelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta. El 1988 entrà a formar part del comitè confederal de la UGT, i el 1990 el VIII Congrés d’aquest sindicat a Catalunya el designà secretari general, càrrec per al qual ha estat reelegit de manera ininterrompuda. Després de deixar totes les responsabilitats de caràcter polític, des de la direcció de la UGT catalana afavorí l’obertura del sindicat socialista a altres corrents ideològics, consolidant-lo entre els dos primers del país. Acostà també la UGT al catalanisme, i amb un discurs favorable a l'anomenat dret a decidir, al març del 2016 guanyà les eleccions a la secretaria general de la UGT estatal, succeïnt Cándido Méndez. El mes següent fou succeït per Camil Ros com a secretari general de la UGT de Catalunya.