i James Addison Baker | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

James Addison Baker

Política
James Addison Baker
© Universidad de Alcalá
ciències polítiques polít
Jurista i polític nord-americà.
Houston, Texas, 28 d’abril de 1930

Completats els estudis de dret a les universitats de Princeton i de Texas, el 1976 esdevingué un dels més íntims col·laboradors de George Bush i prestà una valuosa ajuda a Gerald Ford. Els anys 1980-85 es convertí en cap de la Casa Blanca i de les seves finances, i en aquest aspecte prestà una notable ajuda a la política de Reagan. Després de l’elecció de Bush a la presidència dels EUA, li foren confiades missions diplomàtiques i de política exterior, tasca en la qual fou successor de Georga Shultz. Baker sostingué converses amb els jueus i defensà els punts de vista dels palestins sobre els assentaments jueus a Cisjordània i Gaza, sense discutir, tanmateix, la idea d’un “gran Israel”. Féu de mediador en les converses dels ministres d’afers estrangers de les dues Alemanyes i de les Quatre Potències —les denominades de “2 + 4"— sobre els problemes presentats per la unificació alemanya. La formació d’una coalició contra Saddam Hussein després de la invasió de Kuwait també és en gran part deguda als seus esforços, i demostrà un gran zel en la preparació de les conferències de pau que, iniciades a Madrid a l’octubre del 1991, havien de dur la pau a l’Orient Mitjà. Deixà de ser secretari d’estat després de la derrota de George Bush pel demòcrata Bill Clinton (1992), càrrec que ocupà el demòcrata Warren Christopher. A l’abril del 1997 fou nomenat enviat especial de l’ONU al Sàhara Occidental per exercir de mediador entre el Front Polisario i el govern del Marroc. Al març del 2003 l’ONU allargà la missió al Sàhara Occidental per tal que el Front Polisario i el govern marroquí estudiessin el pla Baker, que incloïa la concessió d’una àmplia autonomia i la celebració d’un referèndum per a l’autodeterminació cinc anys després. Aprovat només pel Front Polisario al novembre, al juny del 2004 Baker dimití i fou substituït pel peruà Álvaro de Soto.

Col·laboració: 
JVMi
Llegir més...