i La Cuadra de Sevilla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

La Cuadra de Sevilla

música mús
Grup de teatre andalús.

Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora. En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada. La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant. D’entre els seus muntatges destaquen Quejío (1972), de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual; Los palos (1975); Andalucía amarga (1979), poema físic i sonor sobre l’emigració; Nanas de espinas (1982), un ritu de sentiments tràgics a partir de texts de Lorca; les adaptacions de Les Bacants (1987) d’Eurípides i Crónica de una muerte anunciada (1990), de Gabriel García Márquez; Picasso andaluz o La muerte del Minotauro (1992), una recerca de la llum i el context primigeni del pintor, i Identidades (1994), producció conjunta amb la Junta d’Andalusia, el Mercat de les Flors i Les Estivales de Perpinyà que guanyà la Creu de Sant Jordi 1997, en reconeixement de la labor realitzada en favor de l’aproximació de les cultures andalusa i catalana. El 1996 presentà al Festival de Música de Peralada una versió de Carmen que es feu notar per la reivindicació de l’autèntica llegenda de la cigarrera de Triana a través del flamenc i del fons sonor dels timbals i les cornetes quaresmals. Una segona versió provocà polèmica en incloure dins la trama argumental la matança d’un toro. En aquest format es representà a les places de toros de Nimes, Sevilla, Ronda i Tarragona. El següent espectacle de la companyia, Don Juan en los ruedos (2000), òpera popular de cavalls, bous i cant, insistí en la fórmula taurina, aquest cop amb pica. Posteriorment presentà Imágenes andaluzas para Carmina Burana (2003), basada en la música de Carl Orff; Yerma, mater (2005), una creació basada en el text de Federico García Lorca, el flamenc i el Réquiem d’Héctor Berlioz, presentada al Festival de Peralada; Rafael Alberti, un compromiso con el pueblo (2010), i Memoria de un caballo andaluz (2012).

Col·laboració: 
JMGr
Data de revisió: 
2019-02-08
Llegir més...