i Enric Casasses i Figueres | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Enric Casasses i Figueres

Literatura
literatura lit
Poeta.
Barcelona, 9 de març de 1951

Fill d’Enric Casassas i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc).

És autor dels reculls La bragueta encallada (1972), La cosa aquella (1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), Tots a casa, al carrer (1992), No hi érem (1993, premi Crítica de poesia catalana, 1994), Començament de començaments (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), Els nous cent consells del consell de cent (1996), D’equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Uh (1997), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Coltells (1998), Plaça Raspall: poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Descalç (2002), Que dormim? (2002), Bes Nagana (2011), Diari d’Escània i Univers endins (2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni plou (2013), T’hi sé (2013), Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall Soleiada (2014) i El nus la flor (2019). Ha publicat també els reculls d’articles i de proses El poble del costat (2008) i La foneria i el paperer (2010).  

També ha realitzat diferents muntatges poeticomusicals de la seva obra, en col·laboració amb Pascal Comelade (La manera més salvatge, 2006; N’ix, 2010), i ha estrenat dos espectacles teatrals, Do’m (2003) i Monòleg del perdó (2005). És autor de d’estudis sobre literatura catalana moderna i contemporània (Jacint Verdaguer, Josep Carner, Francesc Pujols, Juli Vallmitjana i Joan Vinyoli). L’any 2011 obtingué el premi Crítica Serra d’Or de traducció per la seva versió de Le cornet à dés (1916), de Max Jacob i el 2012 el Premi Nacional de literatura del CoNCA.

Data de revisió: 
2019-02-26
Llegir més...