Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999. Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990. Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea. Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans. Forma part del consell assessor del Center for European Reform (Londres) i de l’Institut Aspen d’Itàlia. Consultor sobre afers internacionals i noves tecnologies en nombroses entitats públiques i privades, en tornar al setembre del 2006 al govern suec una coalició conservadora el nou primer ministre F. Reinfeldt el nomenà ministre d’afers estrangers.