Sorgida a Frankfurt del Main el 1951 com a resultat d’un dels intents de reconstruir la Segona Internacional, té la seu a Londres. Els seus òrgans de govern són el congrés, format pels membres de tots els partits, que en reunions bianuals determina les grans directrius de l’organització i aprova l’admissió de nous membres i els estatuts. L’òrgan executiu és el consell, el qual, format per un representant de cada partit, adopta les resolucions amb relació a la conjuntura política del moment, elegeix el president i el secretari i proposa els nous membres. Per últim, un buró format per delegats de dotze països supervisa la tasca del secretari. Des dels seus orígens, la Internacional Socialista ha procurat mantenir-se equidistant entre el comunisme —les premisses del qual rebutja explícitament en els seus estatuts— i els corrents polítics més liberals o conservadors, i ha fet de la defensa de la democràcia, la llibertat i el desenvolupament del Tercer Món els principals eixos de la seva actuació. Així, s’ha oposat a les dictadures d’Espanya, Grècia i Portugal, com també al règim segregacionista de Sud-àfrica, condemnà les intervencions nord-americanes al Vietnam i a l’Amèrica Llatina, i la soviètica a l’Afganistan, i es convertí en una ferma valedora de les negociacions araboisraelianes i una defensora de la Unió Europea. N'han estat presidents, entre d’altres, l’austríac B. Pitterman (1964-76), l’alemany W. Brandt (1976-92), el francès P. Mauroy (1992-1999) i el portuguès A. Guterres (1999-2003), que revalidà el càrrec.