Josep Piqué i Camps

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 21 de febrer de 1955 — Madrid, 6 d’abril de 2023)

Josep Piqué i Camps

© Comissió Europea

Polític, economista i empresari.

Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica. Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya (1986-88), ocupà càrrecs directius al grup Ercros S.A. (1988-93). Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López, com a independent. Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular.

En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis estatals (Repsol YPF, Telefónica i Empresa Nacional de Electricidad SA, entre d’altres). Després de les eleccions del 2000 ocupà el càrrec de ministre d’Afers Estrangers fins el 2002, i fou un dels artífexs del suport espanyol a la política antiterrorista i l’enderrocament de Saddam Husayn i la subsegüent ocupació de l’Iraq de George Walker Bush (2003). El 2002 deixà Afers Estrangers i fou nomenat ministre de Ciència i Tecnologia. Durant el seu mandat fou aprovada la llei dita d’internet. Nomenat (2002) president del Partido Popular a Catalunya (al qual tractà d’imprimir un “gir catalanista”, manifestat en la catalanització del nom oficial de la secció del partit), el 2003 fou rellevat al capdavant del ministeri per dedicar-se de ple a la política catalana, i encapçalà la candidatura del PP a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre.

Aconseguí 15 diputats, però amb la nova correlació de forces perderen el caràcter decisiu que havien tingut en anteriors legislatures. En les eleccions al Parlament català del novembre del 2006 tornà a encapçalar la candidatura del PP i perdé un diputat. El juliol de l’any següent dimití la presidència del PP català pels desacords amb determinats membres de la direcció de la formació que interferien en les seves decisions en la secció catalana del partit, i al setembre renuncià a l’acta de diputat.

Dos mesos més tard fou nomenat president de la companyia aèria Vueling. Després de l’acord de fusió entre Vueling i Clickair, fou ratificat pels accionistes com a president de l’aerolínia resultant. L’agost del 2013, poc menys d’un any després de l’oferta pública d’adquisició d’International Airlines Group sobre Vueling, anuncià que abandonava la presidència de la companyia.

Des del 2007 també fou president de Mixta África, societat promotora d’habitatges al continent africà. El maig del 2011 substituí Salvador Alemany i Mas en la presidència del Cercle d’Economia, càrrec que exercí per segona vegada fins el novembre del 2013, que fou substituït per Antón Costas. El febrer del 2012 fou designat pel govern espanyol representant a EADS, l’empresa propietària d’Airbus. Posteriorment també fou conseller delegat i vicepresident segon d’OHL (del final del 2013 al juny del 2016) i conseller independent d’AENA Aeropuertos (de l’octubre del 2017 al gener del 2019). L’abril del 2018 s’incorporà al consell assessor d’Andbank España.