i Joan Clos i Matheu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Clos i Matheu

Política
ciències polítiques polít
Polític.
Parets del Vallès, Vallès Oriental, 29 de juny de 1949

Llicenciat en medicina (1974), s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia. President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (1981-91), en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública. El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC. Designat successivament director del districte de Ciutat Vella (1987), segon tinent d’alcalde (1991) i primer tinent d’alcalde i president de la comissió d’hisenda i infraestructures (1995), el 1997 accedí a l’alcaldia en renunciar Pasqual Maragall a aquest càrrec i designar-lo com a successor. Fou elegit alcalde de Barcelona arran de les eleccions municipals del 1999 i reelegit el 2003. Impulsà el Fòrum Universal de les Cultures 2004 amb el qual promogué la reforma del front marítim del Besòs. Al setembre de 2006 fou nomenat nou ministre d’indústria del govern espanyol en substitució de Josep Montilla, (candidat a la presidència del govern català en les eleccions al parlament català del novembre), càrrec que ocupà fins al final de la legislatura (març de 2008). Al seu torn, Clos cedí el càrrec d’alcalde a Jordi Hereu i Boher. Posteriorment, continuà com a diputat fins al juny, que fou designat ambaixador a Turquia. L’any 2010 fou designat director de l’agència de l’ONU per a les ciutats sostenibles.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...