i Eugeni Trias i Sagnier | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Eugeni Trias i Sagnier

Eugenio Trias
Filosofia
Eugenio Trias
filosofia filos
Filòsof.
Barcelona, 31 d’agost de 1942 — Barcelona, 10 de febrer de 2013

Fill de l'advocat i polític Carles Trias i Bertran, l'any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel ( El lenguaje del perdón , 1980). L'any 1976 s'incorporà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, d'on fou professor d'estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992. Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d'història de les idees. Fou membre fundador del Col·legi de Filosofia.

Autor molt prolífic, les seves obres palesen una preocupació pel significat de la filosofia. Influït pel marxisme, Foucault, i Nietzsche, evolucionà vers una filosofia pròpia centrada en la noció de límit que dominà la seva producció filosòfica des dels anys vuitanta, i en la qual la reflexió sobre el fenomen estètic constitueix un dels elements centrals. Hom pot esmentar, entre els títols més rellevants: La filosofía y su sombra , 1969; Drama e Identidad (1974); El artista y la ciudad (1975, premi Anagrama d'assaig); Lo Bello y lo Siniestro (1981, Premio Nacional de Ensayo 1983); Los límites del mundo , 1985; La aventura filosófica (1988); Lógica del límite , 1991), La edad del espíritu (1994, premi Ciutat de Barcelona 1995), la seva obra més ambiciosa; Pensar la religión (1997); La razón fronteriza (1999); Ética i condición humana (2000); Pensar en público (2001); Ciudad sobre ciudad (2001); El árbol de la vida. Memorias (2003); El hilo de la verdad (2004); La política y su sombra (2005); El canto de las sirenas (2007, premi Internacional Terenci Moix 2008); i La imaginación sonora (2010, premi internacional d'assaig Caballero Bonald 2011).

També s'ocupà de la història del pensament català en les obres El pensament de Joan Maragall (1982) i La Catalunya-Ciutat (1984).

A més dels guardons concedits a obres concretes, la seva trajectòria filosòfica fou reconeguda amb diverses distincions, entre les quals el Premi Internacional Friedrich Nietzsche (1995), la Medalla de la Ciudad de Buenos Aires (1997), els doctorats honoris causa per les universitats de Santo Domingo (2000), de San Marcos de Lima (2003) i Autònoma de Madrid (2006), la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes (2004) i el Premi Mariano de Cavia de periodisme (2009).

En la seva joventut fou successivament membre de l'Opus Dei i del PSUC, i posteriorment participà en el Foro Babel, la plataforma d'intel·lectuals contrària a la normalització lingüística i al catalanisme polític. Formà part també del consell de redacció del diari El Mundo . Col·laborà assíduament a la premsa diària, especialment a La Vanguardia i El País .

Col·laboració: 
JRaA
Llegir més...