i Agustí Villaronga i Riutort | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Agustí Villaronga i Riutort

Cinematografia
cinematografia cin
Realitzador cinematogràfic.
Palma, Mallorca, 4 de març de 1953

Després de rodar els curtmetratges Anta mujer (1975) i Al Mayurka (1979), es traslladà a Barcelona, on dirigí el curt Laberint (1979), intervingué en diversos muntatges teatrals i treballà com a director artístic d’alguns films. El 1985 realitzà el llarg Tras el cristal —premiat a la Setmana de Barcelona—, al qual seguirien El niño de la luna (1988) i el documental Al Andalus (1991), El passatger clandestí (1995), el thriller 99.9  (1998), el drama El mar (2000), Aro Tolbukhin: en la ment de l’assassí (2002) i Pa negre (2010), basada en la novel·la d'Emili Teixidor. Amb aquest film obtingué l’any 2011 tretze premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, nou premis Goya i el Premi Nacional de Cinematografia del Ministeri de Cultura. En ambdós guardons Villaronga va guanyar el premi a la millor direcció, al millor film i al millor guió, i al setembre d’aquest mateix any l’Acadèmia de Cinema Espanyola l’elegí per a representar el cinema espanyol a la candidatura a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, el primer film de l’estat espanyol en una llengua no castellana a optar a aquest guardó. Posteriorment ha rodat El rey de La Habana (2015) i el documental El testament de la Rosa (2015). L'any 2017 estrenà Incerta Glòria, sobre la novel·la homònima de Joan Sales.

Ha dirigit també els telefilms Passatger clandestí (1995) i Després de la pluja (2007), i la minisèrie Carta a Eva (2012), que rebé 9 premis Goya, entre altres guardons. L’any 2001 fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de cultura, i el 2011 amb el premi Internacional Terenci Moix en cinematografia.

Col·laboració: 
ERiM
Data de revisió: 
2017-03-20
Llegir més...