Estudià arquitectura a la Universitat de Delhi i exercí en aquesta ciutat com a urbanista fins a mitjan anys vuitanta. Aquests anys s’introduí en el cinema i es dedicà sobretot a escriure guions. El 1989 guanyà el Premi Nacional al millor guió cinematogràfic de l’Índia per In Which Annie Gives It Those Ones, film dirigit pel seu marit, Pradip Krishen. El 1997 publicà la seva primera novel·la, The God of Small Things, en la qual a través de la història d’infantesa de dos bessons idèntics construeix una crítica de certes tradicions de l’Índia. L’obra fou guardonada amb el prestigiós premi Booker i traduïda a una vintena de llengües, alhora que desfermà polèmiques. El 2017 publicà la segona novel·la, The Ministry of Utmost Happiness, en la qual recrea alguns dels episodis més tèrbols de la història recent de l’Índia.
Tanmateix, la seva activitat principal des que s’establí com a escriptora independent ha estat la d’activista política, camp en el qual ha esdevingut una veu influent tant sobre qüestions que afecten el seu país com d’àmbit mundial, en les quals defensa posicions de democràcia radical, antiglobalització, pacifisme, respecte als drets humans i protecció del medi ambient, entre d’altres, que ha exposat en una vintena de títols, com ara The End of Imagination (1998), The Algebra of Infinite Justice (2002), Power Politics (2002), War Talk (2003), An Ordinary Person’s Guide to Empire (2004), Public Power in the Age of Empire (2004), Listening to Grasshoppers: Field Notes on Democracy (2009) i Capitalism. A Ghost Story (2014). Ha obtingut diversos premis pel seu activisme, entre els quals destaca el premi Sydney de la pau (2004).