i Xunta de Galicia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Xunta de Galicia

ciències polítiques polít
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert el 1981 per l’Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981.

La seu és a Santiago de Compostel·la. Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament gallec (amb 71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75), des de les primeres eleccions (20 d’octubre) ha estat gairebé sempre integrada per partits de centredreta d’àmbit estatal: en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l’aliancista Xerardo Fernández Albor com a president. De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular, que integrava sobretot membres d’AP. El 1987 les dissensions a l’interior d’AP donaren lloc a diverses defeccions que foren aprofitades pel Partido Socialista Obrero Español per a fer caure el govern de Fernández Albor en una moció de censura. Després d’aquesta hom formà un govern de coalició integrat pel PSOE, Coalicion Galega (antics membres d’UCD) i el Bloque Nacionalista Galego, i presidit pel socialista Fernando González Laxe. Posteriorment (1989, 1993, 1997 i 2001) el Partido Popular dominà íntegrament la Xunta, presidida i ininterrompudament per Manuel Fraga Iribarne, fins a les eleccions del 2005, en les quals una aliança entre el PSOE i el BNG el situà a l’oposició. El socialista Emilio Pérez ©Touriño fou investit president. En les eleccions del març del 2009 el PP recuperà la majoria absoluta i el popular Alberto Núñez Feijóo accedí a la presidència de la Xunta.

Llegir més...