Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques (1976-80) i ocupà càrrecs institucionals. Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa. Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics. Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005. La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un dels països amb un dels ritmes de creixement més alts de la UE. Fou el principal responsable de la no incorporació britànica a l’euro, argumentant el fre que suposaria al creixement de l’economia. El juny del 2007 succeí Tony Blair com a primer ministre i com a líder del Partit Laborista. En aquest càrrec, conduí la retirada gradual de les tropes britàniques de l’Iraq i el subsegüent desplegament del reforç a l’Afganistan. A l’interior, hagué d’afrontar la crisi financera mundial que afectà greument el sistema bancari britànic amb un ambiciós pla de rescat que fou emulat per altres països del món desenvolupat. Afrontà també el fort vot de càstig al Partit Laborista en les eleccions locals del maig del 2008 i en les europees del juny del 2009, les dures crítiques dins del seu propi partit i la pèrdua de confiança en la classe política britànica arran del degoteig de casos de malversació de fons públics el 2009. Candidat laborista a la reelecció, al maig del 2010 fou derrotat pels conservadors liderats per David Cameron. Poc després dimití el càrrec de líder del partit per tal de facilitar la formació d’un govern de coalició amb el Partit Liberal Democràtic que, tanmateix, no prosperà.
Gordon Brown
© Comunitat Europea
Polític britànic.