Eduardo Zaplana Hernández-Soro

(Cartagena, 3 d’abril de 1956)

Eduardo Zaplana Hernández-Soro

© Partit Popular de Catalunya

Polític.

Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou diputat el 1977 per la UCD. Membre d’AP, el 1990 presidí la delegació del PP a Alacant. Alcalde de Benidorm (1991-94) i president regional del Partido Popular (1993), pel maig del 1995 guanyà, al capdavant del PP, la presidència de la Generalitat Valenciana i formà un govern de coalició amb Unió Valenciana, el secessionisme lingüístic del qual avalà amb mesures que despertaren polèmica per la seva oposició frontal al món universitari i a les institucions culturals en general. Per tal de desbloquejar aquesta situació, el 1998 creà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que no fou constituïda fins el 2001 i la composició de la qual pactà amb el PSPV. D’altra banda, impulsà una discutida política de grans obres públiques, una gestió de l’ens de comunicació públic autonòmic igualment polèmica, la liberalització d’alguns sectors i, pel que fa al finançament autonòmic, defensà un model proper a les posicions de la Generalitat de Catalunya. El 1999 fou reelegit per majoria absoluta. El febrer del 2002 fou elegit vicepresident del Comitè de les Regions de la UE. El juliol del 2002 fou elegit ministre de Treball, motiu pel qual renuncià la presidència de la Generalitat Valenciana, que cedí a José Luis Olivas. Quan el PP perdé el govern central en les eleccions generals del 2004, fou designat nou portaveu dels populars en el Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura, càrrec del qual fou rellevat el 2008 tot i ser elegit novament diputat en les eleccions del març d’aquest any. El mes següent, però, renuncià a l’escó i s’incorporà a l’empresa Telefónica com a delegat a Europa. El maig del 2018, després de ser detingut sota l’acusació de blanqueig de capitals, la jutge en dictà presó provisional sense fiança, i el febrer del 2019 l’excarceració per malaltia.