Combatent des del 1938 a l’exèrcit de la República, l’any següent fou fet presoner per les tropes franquistes, internat en camps de concentració i, en sortir-ne, fou forçat a allistar-se a l’exèrcit, d’on es llicencià el 1945. Posteriorment s’establí al seu poble natal, on dugué a terme una intensa activitat cívica i cultural. A més de professor de català (1970-82), exercí com a periodista i fou secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on creà la secció de cultura i fundà un certamen literari, fou cofundador de la Tralla (1978-81), i director de El Nunci (1981-91), revistes de Calella, i col·laborà també a Repòrter, de l’Alt Maresme (1991-2001), El Pont i L’Avenç. El 1978 publicà Dues línies terriblement paral·leles (1978), a partir de la reconstrucció d’un dietari perdut on relatava l’experiència de combatent, a la qual seguí Rua de captius (1981), sobre el període com a presoner de guerra al camp de concentració de Miranda de Ebro, el darrer a ser clausurat (1947) pel règim franquista. El 1985 publicà Calella, flash-back (1985, premi Josep Amatller d’assaig), el 1983 Com unes ales de gavina i altres contes (1983), i el 1995 Llum vermell (premi de novel·la curta Manuel Cerqueda d’Andorra, 1994). El 1976 guanyà el premi Recull Puig i Llensa de narració.