i Isaiah Berlin | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isaiah Berlin

filosofia filos
Filòsof britànic d’origen letó.
Riga, 9 de juny de 1909 — Londres, 5 de novembre de 1997

D’ascendència jueva, arran de la Revolució Russa la seva família emigrà a la Gran Bretanya (1919). Es graduà en filosofia al Corpus Christi College d’Oxford, ciutat on posteriorment desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica, especialment a l’All Souls College (1932-38, 1950-66 i del 1975 fins a la seva mort) i al Wolfson College, del qual fou fundador i primer president (1966-75). Durant la Segona Guerra Mundial treballà per al Servei d’Informació Britànic a Nova York i a Moscou. Bé que inicialment es dedicà a la filosofia analítica, el seu interès central fou la història de les idees i el seu impacte sobre la política i la societat contemporànies. En aquest camp destacà per la seva decidida defensa del liberalisme (del qual, tanmateix, assenyalà les mancances) i per la renúncia a tota mena de dogmatisme, tret que assenyalà en el determinisme i la rigidesa de molts dels sistemes filosòfics contemporanis, els quals féu en part responsables dels totalitarismes del segle XX. Fou un dels pocs pensadors que, abans de la dissolució del bloc comunista i el desmembrament de l’URSS, assenyalà la importància del nacionalisme com a factor significatiu en l’evolució històrica. Aquesta constatació, que es troba esparsa en molts dels seus escrits, és en part atribuïble a la seva identitat jueva, que el portà a apropar-se al sionisme moderat de Ḥayyim Weizmann. Publicà Karl Marx (1939), Historical Inevitability (1955) i The Age of Enlightment (1956), bé que la major part dels seus llibres són reculls d’articles, conferències i assaigs: Four Essays on Liberty (1969), Russian Thinkers (1978), Against the Current (1979), Personal Impressions (1980) i The Crooked Timber of Humanity (1990). El 1957 rebé el títol de sir i el 1971 l’orde del Mèrit de la Gran Bretanya.

Llegir més...