Sergi López i Ayats

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 22 de desembre de 1965)

Sergi López i Ayats

© David Ruano / Théâtre de l’Archipel

Actor cinematogràfic.

Estudià teatre i debutà el 1986 amb Brams, o la kumèdia dels errors. En 1990-92 estudià interpretació a París, a l’escola de Jacques Lecoq, on conegué el director Manuel Poirier, que li facilità el debut al cinema i amb qui rodà quatre pel·lícules, entre les quals cal esmentar Western (1997), premiada al festival de Canes i que li representà la seva consagració interpretativa.

Posteriorment ha rodat Carícies (V. Pons, 1997), Lisboa (A. Hernández, 1998), Rien à faire (M. Vernoux, 1999), Morir (o no) (V. Pons, 1999), Une liaison pornographique (F. Fontayne, 1999), La nouvelle Ève (C. Corsini, 1999), Ataque verbal (M. Albadalejo, 1999), El cielo abierto (M. Albadalejo, 2000), Harry, un ami qui vous veut du bien (D. Moll, 2000), amb la qual guanyà el guardó de millor actor de l’Acadèmia Europea de Cinematografia i el premi César, concedit el 2001 per l’Acadèmia Francesa de Cinema al millor intèrpret masculí, Te quiero (M. Poirier, 2001), Hombres Felices (R. Santiago, 2001), Janis et John (Samuel Benchetrit, 2003), Les Mots bleus (Alain Corneau, 2005), Peindre ou faire l’amour (Arnaud i Jean-Marie Larrieu, 2005), El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006; premi Butaca 2007 al millor actor català), Parc (Arnaud des Pallières 2007), La Maison (Manuel Porier, 2007), Petit indi (Marc Recha, 2008), Map of the Sounds of Tokyo (I. Coixet, 2009), Potiche (F. Ozon, 2010), Pa negre (A. Villaronga, 2010) i Ismael (M. Piñeyro, 2013), entre d’altres.

El 2008 protagonitzà el monòleg teatral Non Solum, de J. Picó, pel qual rebé el 2010 el premi Terenci Moix d’arts escèniques. L’any 2001 fou guardonat amb el premi Sant Jordi de cinema com a millor actor.