Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó, filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor Francesc Guardans i un altre el polític Ignasi Guardans. Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó. En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó (1962) i, tres anys més tard, de la secretaria general de la delegació política de Don Joan a Espanya; presidí la junta del Port de Barcelona (1971-79), i cofundà el Club Catalònia, que el 1977 es convertí en partit polític de tendència monàrquica i liberal, inspirat en la Lliga. Cal destacar-ne així mateix la tasca que realitzà dins l’àmbit empresarial: fou president del Consell Regional de Banesto, la Compañía General de Tabacos de Filipinas i l’Editorial Católica, i també encapçalà la Junta de Museus de Barcelona, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a més d’ocupar la vicepresidència de l’Orfeó Català, entre d’altres. Promogué, des de la Fundació Familiar Catalana, la creació de la Universitat Internacional de Catalunya, que fou reconeguda el 1997, i durant els últims anys, impulsà la creació de l’Institut Cambó.