Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant (1976), que obtingué l’Oscar al millor film estranger. A continuació dirigí Coup de tête (1979) i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu (1981), Le nom de la rose (1986, César a la millor pel·lícula estrangera) —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours (1988, premi César al millor director), L’amant (1992), segons la novel·la homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage (1995), Seven Years in Tibet (1997), Enemy at the Gates (2001), Deux frères (2004) i Sa majesté Minor (2007).