Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes. Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica. La seva administració origina diversos efectes secundaris adversos, entre els quals destaca l’anèmia. Actualment hom l’està fent servir a dosis més baixes que no pas al començament de la seva utilització, amb la qual cosa s’aconsegueix una disminució dels efectes adversos sense que això en disminueixi l’eficàcia. Les indicacions del tractament amb el fàrmac s’han anat modificant amb el temps, en concordança amb els resultats obtinguts en nombrosos treballs experimentals; al començament s’administrava de manera exclusiva a pacients amb sida desenvolupada, però ara hom també la utilitza, en determinats casos, en pacients portadors de VIH asintomàtics que presenten una afectació del sistema immunitari i en què hom utilitza la reducció dels limfòcits CD4 com a paràmetre. És considerat el fàrmac d’elecció en el tractament de la sida, si bé hom n'assaja la combinació amb d’altres medicaments antivirals. Hom també l’anomena azidotimidina i zidovudina.
f
Farmàcia