Graduat el 1946, fou professor a les universitats de Malaca (1947-50), Glasgow (1950-58) i Londres (1973-77 i 1984-93) i dugué a terme investigacions en diverses empreses farmacèutiques (1950-73 i 1978-83). Estudià el mecanisme dels receptors cel·lulars específics i desenvolupà substàncies químiques amb capacitat per a blocar-los, les quals possibilitaren l’obtenció del propanolol i la cimetidina, compostos que revolucionaren el tractament de les alteracions cardiovasculars i de l’úlcera pèptica. El 1981 rebé el títol de sir, el 1988 el premi Nobel de medicina i fisiologia (compartit amb G.H. Hitchings i G.B. Elion i el 2000 l’orde del Mèrit de la Gran Bretanya.