Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques. Posteriorment derivà cap al camp de les instal·lacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador. A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions, obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art. És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema. Els anys 1975 i 1986 participà en la Biennal de Venècia i el 1987 a la Documenta de Kassel. Destaquen també les exposicions al Centro de Arte Reina Sofía (1988), a Madrid, i al Museu de Grenoble. Paral·lelament feu altres activitats, com ara curtmetratges, vídeos, l’edició de facsímils, etc.