Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat. Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana. Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic (1971), La ideologia del traïdor (1976), Vida de Marcel Duchamp (1976), La transavantguarda a Itàlia (1980), La transavantguarda internacional (1982) i Superart (1982), elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G. C. Argan (1990). Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat Cavaller de l’Art i de les Lletres pel govern francès, i elegit comissari de la Biennal de Venècia del 1993.