Joan Lluís Bozzo i Duran

(Barcelona, 1953)

Actor i director teatral.

En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971. El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques, de Josep M. Benet i Jornet. El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes, d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat. Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom, en el qual intervingué en el doble vessant d’actor i director en les primeres produccions (Antaviana, 1978, basada en contes de Pere Calders; Nit de Sant Joan, 1981, amb música de Jaume Sisa; Glups, 1983, basada en l’obra gràfica de l’humorista francès Lauzier) i, en les ulteriors, cada cop més exclusivament com a director, en una trajectòria que ha consolidat la companyia com una de les més estables i amb més projecció del teatre català contemporani.

A banda de l’activitat per a Dagoll Dagom, ha dirigit també, entre d’altres, La botiga dels horrors (1986), de H. Ashman i A. Menken; Sin palabras (1987), una de les primeres obres protagonitzades per l’antic membre de Dagoll Dagom Pepe Rubianes (1987); Estrips (1989), de Toni Cabré; El retaule del flautista (1996), de Jordi Teixidor, Maror (1996), de Rodolf Sirera; el monòleg Patas arriba (2003), de Michele Bernier i Marie Pascale Osterrieth, interpretat per Empar Moreno, i El llibertí (2008), d’Éric-Emmanuel Schmitt. Ha posat en escena les òperes Don Pasquale (1989), de Donizetti, L’any de Gràcia (1992), d’Albert Sardà i Rigoletto (1996), de Giueppe Verdi. Ha fet algunes propostes de petit format per a la soprano Isabel Soriano (Odio la música, 1991).

En la seva faceta televisiva, i gairebé sempre al capdavant de Dagoll Dagom, ha estat actor, director i guionista de sèries de televisió: Oh, Europa! (1994), Oh, Espanya! (1994-95), Psico-Express (1996), La memòria dels Cargols (1999) i La sagrada família (2010-11). Ha tingut també una participació destacada com a comentarista en la sèrie Gent de món (2015). És autor de les cròniques personals Cómica tribu. Historias alrededor del teatro (2001), Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom (2015), Pepe i jo (2017) i L’ofici del comediant. Alguns secrets del teatre que he après al llarg de cinquanta anys (2019).