i Joan Lluís Bozzo i Duran | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Lluís Bozzo i Duran

Teatre
teatre teat
Actor i director teatral.
Barcelona, 1953

Interessat de molt jove pel món del teatre, aviat combinà les activitats d’actor amb les de direcció. En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals i realitzà teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971. Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom en el qual ha intervingut en el doble vessant d’actor i director (Antaviana, 1978, basada en contes de P. Calders; Nit de Sant Joan, 1981, amb música de J. Sisa; Glups, 1983, basada en l’obra gràfica de l’humorista francès Lauzier), o exclusivament de director (El Mikado, 1986, adaptació catalana d’una opereta anglesa de W.S. Gilbert i A. Sullivan; Mar i cel, 1988, adaptació lliure de X. Bru de Sala de l’obra homònima d’A. Guimerà). A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit també: La botiga dels horrors (1986), de H. Ashman i A. Menken, Sin palabras (1987), de J. Rubianes i I'espectacle musical Quartetto da cinque (1987). Els darrers anys ha continuat dirigint espectacles de Dagoll Dagom, com Flor de Nit (1992), Cacao (2000), amb composicions de Santiago Auserón; Poe (2002), sobre textos d’E.A.Poe i música d’Òscar Roig; La perritxola (2003), de J.Offenbach, segons una versió de Xavier Bru de Sala en el text i J.Vives en la música, i la reposició de Mar i cel (2004), al Teatre Nacional de Catalunya, per a celebrar el 30è aniversari de la companyia Dagoll Dagom. A banda d’això, ha dirigit Patas arriba (2003), de Michele Bernier i Marie Pascale Osterrieth, un monòleg interpretat per Empar Moreno. També ha posat en escena l’òpera Don Pasquale de Donizetti al Teatre Grec i ha fet algunes propostes de petit format per a la soprano Isabel Soriano (Odio la música). En la seva faceta televisiva, i sempre al capdavant de Dagoll Dagom, ha estat actor director i guionista de sèries de televisió: Oh, Europa! (1994) i Oh, Espanya! (1994-1995), La memòria dels cargols (1999) i La Sagrada Família (2010-2011)  És autor de les cròniques personals Cómica tribu: historias alrededor del teatro (2001), Memòries trobades en una furgoneta - Els primers èxits de Dagoll Dagom (2015) i Pepe y yo (2017).

Col·laboració: 
R
Data de revisió: 
2017-11-10
Llegir més...