i Anna Cabré i Pla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Anna Cabré i Pla

demografia demog
Geògrafa.
Barcelona, Barcelonès, 1943

Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat. Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real (1969), Chicago (1969), Sorbona (1970), Nanterre (1970-1978) i al Col·legi de Mèxic (1973 i 1981). Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1984, directora del Centre d’Estudis Demogràfics. Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 (1989, premi Jaume Carner de l'Institut d'Estudis Catalans), és autora de nombrosos articles sobre demografia. La seva carrera professional ha estat molt lligada a Jordi Nadal, i ha col·laborat en diverses ocasions amb Isabel Pujadas i Rúbies. Es distingeix per posar l’èmfasi en l’anàlisi longitudinal i geogràfica, fer servir una perspectiva històrica àmplia i abordar les implicacions socials i polítiques de la seva activitat investigadora. És membre electe del consell de la International Union for the Scientific Study of Population des del 1994 i presideix el grup de treball Geografía de la Población, de l’Asociación de Geógrafos Españoles. Ha comparegut, a títol d’experta, en diferents comissions del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya. El 1999 publicà El sistema català de reproducció, rèplica a Catalunya, poble decadent (1935), de Josep A. Vandellós, i aclareix definitivament el paper de la fecunditat i de les migracions en la dinàmica de la població catalana del segle XX i des d’aleshores treballa en projectes de gran abast sobre la geografia històrica de la població de Catalunya i sobre les implicacions de la dinàmica demogràfica per a les taxes d’activitat a la Unió Europea. Ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1995), el premi a la promoció de la recerca universitària (2003) i la Creu de Sant Jordi (2005), i el 2015 rebé el premi Memorial Francesc Candel. Des del 2010 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Col·laboració: 
IGM
Llegir més...