Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona entre el 1966 i el 1987, tasca que compatibilitzà amb un intens treball d’apostolat seglar. Deixeble de Jaume Bofill, fou després de la seva mort la figura més important de l’escola tomista de Barcelona. Els temes més freqüentats a la seva obra són la fonamentació de la metafísica i la interpretació filosoficoteològica de la història. Les obres més significatives són: Cristianismo y revolución (1957), Para una fundamentación de la Metafísica (1967), Sobre la esencia del conocimiento (1987) i San José en la fe de la Iglesia (2007).