Ordenat de prevere el 1963, exercí el ministeri en un barri de Londres (Irlington) i a la zona rural de Durham. Doctor en teologia i filosofia, fou nomenat director del seminari teològic de Bristol (1982) i, el 1988, bisbe de Bath i Wells. El 1991 succeí R.A.K. Runcie com a arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església anglicana, en la qual el 1994 aconseguí fer aprovar l’ordenació sacerdotal de les dones, canvi que fou contestat per l’Església catòlica. També tingué una cura especial per l’aproximació al món musulmà. Aquesta posició l’enfrontà als extremistes islàmics que pretenien entorpir aquestes reunions i el portà a denunciar la política d’Israel envers Palestina. El 2002 fou rellevat en el càrrec per Rowan Douglas Williams. Publicà Canterbury Letters to the Future (1998) i les mèmòries, Know the Truth (2004).