Estudià a la Universitat de Gènova. L’any 1967 definí el terme arte povera (que cal no confondre amb l’art pobre) en ocasió de la mostra “Arte povera in spazio”. Fou l’impulsor d’aquesta tendència, representada per artistes com Janis Kounellis i Michelangelo Pistoletto, que explicà i impulsà a través d’escrits i exposicions de les quals fou comissari, entre les quals destaquen “L’identité italienne” al Centre Pompidou de París l’any 1981, “Del arte povera a 1985” al palau de Velázquez de Madrid (1985) i l’exposició sobre Piero Manzoni presentada a la Fundació “la Caixa” el 1991. El 1977 començà a col·laborar amb el Museu Guggenheim de Nova York, del qual el 1988 fou nomenat conservador. El 1997 fou director de la Biennal de Venècia i el 2004 comissari de l’exposició “Arti & Archittetura” en ocasió de la designació de Gènova com a capital europea de la cultura.