Francesco Clemente

(Nàpols, 1952)

Pintor italià.

Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual. Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S. Chia, E. Cucchi, N. Longobardi i M. Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana. Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc., i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana. Són característiques les seves “col·leccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres. Eclèctic quant a tècnica, ha recuperat l’antic sistema de pintura al fresc i excel·leix en el treball amb l’aquarel·la. Ha realitzat també obres col·lectives amb A. Warhol i J.M. Basquiat. Entre d’altres, ha participat en les biennals de São Paulo (1975) i de Venècia (1980) i en la Documenta de Kassel (1981 i 1982). A partir del 1980 la seva obra s’exposa en les més importants galeries i museus americans i europeus. Resideix alternativament a Roma, Nova York i Madràs, cosa que li forneix material per a algunes de les seves obres com ara l’exposició Three Worlds (1990)