Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990. Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina. Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents: l’alexandrí (esglésies copta i etiòpica), l’antioquè (esglésies malankar, maronita i siríaca), el bizantí (esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa), l’armeni (Església Armènia) i el caldeu (esglésies caldea i malabar). A desgrat dels esforços que els recopiladors han fet per a respectar les peculiaritats d’aquestes esglésies, els cànons es ressenten de la mentalitat llatina.